porta MontagutEl Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya ha restaurat la porta ferrada de l’església de Sant Pere de Montagut. Es tracta d’una peça força excepcional a casa nostra, que combina el treball de forja amb una delicada decoració a base d’incrustacions de bronze.

La revista El Brull, en les seves edicions de paper i digital, acaba de publicar-ne l’estudi  històric signat per Lluïsa Amenós. Aquesta autora data la ferramenta al segle XVI, en paral·lel a la construcció del retaule de Pere Mates i coincidint amb el moment de màxim esplendor del temple.

Els elements més destacables de tota la ferramenta són el pany i el forrellat. Segons Amenós, el primer “consta d’una barra de secció poligonal profusament ornada amb motius geomètrics: als extrems s’hi disposen dues franges de petits cercles incisos que flanquegen un motiu central constituït per plaquetes de bronze o llautó incrustades, bona part de les quals ja s’han perdut”.

Pel que fa al pany, remarca que és “perfilat per una sanefa que combina una ranglera externa de petits cercles punxonats amb una altra de plaquetes de bronze o llautó incrustat. La forma de l’escut és plenament medieval, a l’igual que els dos claus de cabota esfèrica que la fixen a la fusta.”

El treball constitueix un homentage a les portes ferrades, elements emblemàtics de l’art romànic català i  un dels principals trets identificatius de les esglésies pirinenques.

Accés a l’article