Vista exterior de la nau lateral

Vista exterior de la nau lateral

L’Hivernacle del Parc de la Ciutadella recupera poc a poc el seu antic esplendor gràcies a la intervenció que està duent a terme Batllori & Trepat Arquitectes. Les obres de restauració de l’emblemàtic edifici modernista, construït amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, han permès sanejar les estructures i aprofundir en el coneixement dels elements metàl·lics.

 

L’Hivernacle, situat al bell Passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella, forma part, juntament amb el Castell dels Tres Dragons, el Museu Martorell i l’Umbracle, del circuit monumental d’un dels espais més concorreguts de la ciutat. A més, en aquesta zona s’hi concentren els principals referents de l’arquitectura del ferro: l’antic Mercat del Born, l’Umbracle, l’Estació del Nord i la de França.

Una mica d’història

La idea de construir un Hivernacle a Barcelona va néixer en paral·lel a la urbanització del Parc de la Ciutadella. L’any 1872, Josep Fontseré i Mestres guanyava el concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona, amb un projecte que combinava una àmplia zona enjardinada i diverses construccions auxiliars, entre les quals hi havia l’Hivernacle. Aquest edifici formava part d’un projecte més ampli, de carácter museístic i científic, que tenia la zoologia i les ciències naturals com a eixos vertebradors.

Interior de la nau central

Interior de la nau central

Als anys vuitanta, l’alcalde Rius i Taulet encarregava a Elies Rogent la direcció general de les obres de l’Exposició Universal de 1888. Josep Amargós es responsabilitzà de les obres del Parc i de la construcció d’un nou Hivernacle que substituí l’anterior, malmès per una tronada. El resultat fou l’edifici que podem veure actualment, construït amb els materials que aleshores es consideraven d’avantguarda: el ferro i el vidre.

Un edifici en contínua evolució

Detall de la coberta

Detall de la coberta

Emplaçat sobre una superficie de 950 m2, l’Hivernacle és un edifici format per tres naus longitudinals, la central més alta i descoberta als laterals. El projecte original de Josep Amargós la preveia tancada amb fusteria metàl·lica. El fet que finalment restés oberta s’explica per les presses derivades de la construcció i la necessitat d’inaugurar l’edifici en paral·lel a l’Exposició Universal.

Passat el magne aconteixement, l’Hivernacle entrà en una fase d’incertesa i abandonament: l’any 1916, per exemple, estava enrunat i sense vidres. L’any següent, a recer del projecte del Museu de Ciències Naturals, s’impulsaren les primeres obres de rehabilitació. L’interior fou decorat amb diverses fonts i estancs i s’hi construïren unes estufes arrambades al sòcol i disposades en graderia. L’any 1925, l’Hivernacle tornava a funcionar a ple rendiment, acollint nombroses exposicions i actes públics. La Guerra Civil marcà l’inici d’un declivi que es féu efectiu amb la dissolució de la Junta de Ciències Naturals, el 26 de novembre de 1940, i es perllongà més enllà de la seva declaració com a Jardí Històrico-Artístic, publicada el 21 de desembre de 1951.

Als anys vuitanta del segle XX l’edifici estava en desús, abandonat i en molt mal estat de conservació. El 1985, el Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona redactà un primer projecte de rehabilitació i, des d’aleshores, s’han dut a terme nombroses intervencions destinades a recuperar-lo i posar-lo en valor.*

Ferro, vidre, maons i morter

Detall de l’estructura de l’arc d’entrada

Estructura de l’arc d’entrada

L’estructura vertical de l’Hivernacle està formada per grans matxons massissos, d’obra cerámica, alternats amb amplis buits de fusteria recolzada sobre pilars metàl·lics de fosa. Les naus s’aixequen sobre un sòcol corregut, a sobre del qual s’alcen vuit pilars que sostenen una galeria de finestres en arc. Aquesta és emmarcada per un dintell corregut, dividit en plafons motllurats, que recorre el perímetre de les naus i sosté les cobertes de ferro i vidre. Les claraboies recolzen sobre encavallades metàl·liques, constituïdes per bigues en gelosia, i una subestructura del mateix material. La central, de doble vessant, és alçada sobre uns plafons perimetrals de ferro i vidre. Les dues laterals, a quatre aigües, són coronades per una cresteria de ferro unida amb reblons.

Les façanes són constituïdes per massissos portants que emmarquen àmplies obertures de vidre, formades per pilarets i arcs de fosa, i per fusteries metàl·liques que dibuixen un mòdul que es va repetint. Aquest consta d’un arc de mig punt, coronat per una clau, i separat per pilarets de fosa. L’accés a l’edifici es fa a través de dues grans obertures practicades a ambdós extrems de la nau central.

L’estructura de ferro fou dissenyada i construïda per Joan Torras Guardiola, un dels principals constructors metàl·lics de la Barcelona del tombant de segle. Torras aplicà les estructures i els tirants de ferro en diverses obres públiques i privades construïdes arreu de l’Estat i a Sudamèrica. Una de les especialitats de la casa era la jàssera de gelosia o ventalla, de bigues creuades, que sortia força més econòmica que les altres que es trobaven al mercat. Entre els seus clients, hi figuraven noms tan rellevants com Duran i Ventosa, Font i Gumà, Falqués, Elies Rogent, Sagnier…

Les columnes de l’Hivernacle, de ferro colat, foren obrades per les foneries José Plana i Bolumar y Tatay de Barcelona. Formalment, beuen de la tradició clàssica i constitueixen un referent dels repertoris que imperaven al darrer terç del segle XIX.

Detall de les encavallades i les bigues en gelosia

Encavallades i les bigues en gelosia

Restauració de l’estructura de ferro

Les encavallades metàl·liques de les cobertes presenten un bon estat de conservació, derivada de les restauracions recents. Sens dubte, aquestes intervencions han contribuït a mantenir la bona salut de l’estructura i de l’esquelet metàl·lic.

Les patologies detectades es troben principalment a les façanes i són provocades per les filtracions d’aigua. La més greu de totes és l’oxidació del ferro, especialment quan va acompanyada d’una pèrdua de secció. Generalment, ataca l’estructura de l’edifici i està directament relacionada amb els problemes d’humitat que afecten als paraments i als materials de revestiment (estucs, esgrafiats i decoracions pictòriques ).

Les intervencions realitzades en estructures i fusteries metàl·liques segueixen uns criteris comuns: el primer que cal fer és desmuntar les estructures que recobreixen el ferro, decapar-lo, sanejar-lo i protegir-lo amb silicat d’alumini (presió i granulometria determinades a partir de cales prèvies) fins a deixar el ferro a la vista. Depenent de l’estat de conservació, caldrà tallar o eliminar les zones més degradades i reparar la fusteria metàl·lica soldant perfils de la mateixa secció que reprodueixin els originals. La superfície de ferro es protegeix amb dues capes d’imprimació de resines a l’epoxi i dues mans de pintura a l’esmalt. Finalment, l’element es recol·loca a la seva posició original i es recobreix amb l’obra ceràmica.

Pel què fa a la fusteria de vidre, els vidres malmesos se substitueixen i es fixen amb silicona. El segellat s’efectua amb unes resines de poliuretà que imiten el màstic original de subjecció.

 

Crèdits:

Promotor: Parcs i Jardins de Barcelona. Institut Municipal de l’Ajuntament de Barcelona

Redactors: Batllori & Trepat Arquitectes

Direcció d’obra: Marc Trepat, Arquitecte director; Marta Urbiola, Arquitecta col·laboradora

Coordinació de seguretat i salut: Francesc i Xairó Associats SLP

Constructora: F. Closa Alegret S.A. Caps d’obra: Javier Navarro i Eduard Pérez

Industrial Ferrer: Metálicas de la Fuente S.L.

 


Per saber-ne més:

Facebook de Batllori & Trepat

Web de Batllori & Trepat


* Empresa Constructora Closa Alegret (1985); Patricia Falcone (1995); Empresa Clar Rehabilitació, sota la direcció de Marta Urbiola i Domènech (2007); Empresa SAPIC, sota la dirección de Batllori & Trepat Arquitectes SLP (2008-2009).

Cresteria ornamental que corona una de les naus laterals

Cresteria ornamental que corona una de les naus laterals

Detall de l’armadura dels arcs

Detall de l’armadura dels arcs

Capitell que corona una columna de ferro colat

Capitell que corona una columna de ferro colat

Base d’una columna amb la marca del fabricant

Base d’una columna amb la marca del fabricant

Estructures de ferro oxidades

Estructures de ferro oxidades