Marc Gener (CENIM-CSIC) i Lluïsa Amenós (Catedral de Barcelona) presenten el pòster Contribució a l’estudi de les estructures històriques associades al sector del metall: la farga de coure de Pau Sardà (1585) i la foneria d’Antoni Fenodi (1551)

Dins del camp de l’arqueologia, la feina d’extrapolació és una de les més delicades. Les dades obtingudes en el treball arqueològic sovint són estadísticament insuficients per poder construir afirmacions incontestables. Per tant, idealment, es treballa amb hipòtesis ben estructurades i raonades, sustentades en la informació disponible, amb la certesa que la aparició de futures dades permetrà consolidar-les o refutar-les, en un procés de revisió permanent.

És en aquest context que la presència de determinats objectes dins d’un espai es fa servir sovint per interpretar-ne la seva funció, a manca d’altres elements que en permetin determinar el propòsit. En el cas que ens ocupa -que és el dels espais amb evidències de tecnologia hidràulica com a font motora per fer funcionar grans aparells-, existeix una tendència històrica -sobretot a Catalunya-, a identificar la combinació d’indicis d´aquesta tecnologia i la presència d’estructures de combustió (forns, etc. ) amb fargues, es a dir, amb tallers de producció. L’objectiu d’aquest treball és il·lustrar que la interpretació d’espais és molt més complexa. Mitjançant l’estudi de documentació de l’època, en aquest cas dos inventaris del s. XVI, es pretén certificar la varietat d’activitats que es duien a terme en aquests contextos i com la presència de certs elements materials no implica necessàriament que l’espai es dediqués a una activitat concreta amb exclusió d’altres.

El primer inventari correspon a una farga d’aram situada a San Esteve de Ripollet i arrendada pel calderer barceloní, Pau Sardà (1585). El segon és l’obrador d’Antoni Fenodi, el fonedor i bombarder de la ciutat de Barcelona que l’any 1551 vengué les eines a l’emperador Carles V, segurament per integrar-se a la foneria de canons adscrita a la recent fundada Escola d’Artilleria de Barcelona. Relacionant els objectes inventariats amb els aspectes tècnics de l’activitat que es duia a terme en aquests espais, els autors intentaran construir eines teòriques per tal de contribuir a què l’Arqueologia pugui interpretar millor la cultura material i les estructures històriques associades al sector del metall.

Consulteu el Programa