L’Ecomuseu de les valls d’Àneu va obrir al públic l’any 1994, amb l’objectiu de convertir-se en una institució viva que, a partir de la recerca, la conservació, la difusió i la restitució del patrimoni cultural, participi i incideixi en el desenvolupament econòmic i social de les valls d’Àneu i la resta del Pallars.

Des dels seus origen, ha aplicat una nova concepció museològica i museogràfica on el visitant s’endinsa, d’una manera activa i participa, en les formes de vida del Pallars de principis de segle.

D’aquesta manera, el visitant coneix millor la realitat natural i cultural del territori aneuenc i les transformacions que s’hi han anat succeint a les darreres dècades. A diferència dels museus tradicionals, l’Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d´explicar la vida de les valls que el comformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles d’Àneu.

L’equip tècnic del museu és integrat per un nombre reduït de professionals, molt respectats dins el sector cultural, que han fet de la feina ben feta la seva tarja de visita.

  • Recentment, heu presentat l’inventari d’elements de ferro i forja de les esglésies de Vall Ferrera. Podeu explicar-nos de què tracta aquest projecte?
Penell de forja

L’Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera, amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ens va encarregar aquest inventari amb dues finalitats: saber què hi havia d’aquest tipus d’elements a les esglésies i dissenyar activitats relacionades per dur-les a terme durant la Fira del Ferro del 2020, així com en altres ocasions ( amb les escoles, amb turisme general, etc..).
Es van inventariar un centenar d’elements, aproximadament, dels quals els més destacables serien la reixa i la porta de l’església de Besan i el conjunt de penells de la majoria d’esglésies.

A partir d’aquest inventari, en una propera fase, s’ha de definir quines altres recerques i activitats en poden sortir i desitjar que la Fira del ferro del 2021 es pugui dur a terme amb normalitat.

  • Quina tasca realitza l’ecomuseu de les Valls d’Àneu en relació al projecte Boscos de Ferro i a la posada en valor del patrimoni de Vall Ferrera i el Pallars Sobirà en general?

En el cas de Boscos de Ferro, a l’inici, vam ser una de les entitats dinamitzadores, especialment en quan a recerca i coordinació de la recerca. Vam col·laborar especialment amb el Parc Natural i el Grup de Recerca d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona en tot el disseny d’itineraris pel bosc de Virós (recoreguts, continguts, cartelleria, guiatges etc.). Vam coordinar la creació de vàries exposicions sobre l’activitat siderúrgica de la vall, i també vam organitzar les dues Jornades Científiques que s’han dut a terme en el marc de la Fira del Ferro.

Detall d’un canelobre d’ús litúrgic

Actualment col·laborem puntualment en els projectes que se’ns demanin però en certa manera no estem tan a primera línia ja que el projecte Boscos tenia com a objectiu ser gestionat tant com possible per la mateixa vall, cosa que s’està fent de meravella. Tot i que ens centrem més en valls d’Àneu i les valls properes, si cal també ens movem per la resta del Pallars Sobirà. 

Participem o duem a terme en solitari diferents tipus de projectes de recerca. Com a ecomuseu que som mirem de conèixer i d’explicar el territori en tants aspectes com possible, tant en el passat com en el present. És a dir que mirem de restituir, de socialitzar, tot el coneixen que adquirim, ja que pertany a la societat i especialment a la més propera. Així doncs a partir de les recerques, pròpies, en equip o alienes, organitzem exposicions; impulsem publicacions, programem activitats i visites guiades, etc…

  •  L’ecomuseu conserva una destacada col·lecció de ferro, força desconeguda per al gran públic. Podrieu fer-nos-en cinc cèntims?

Cronològicament es tracta d’una col·lecció que abraça des del segle XVI fins l’actualitat, formada principalment per eines vinculades a treballs agrícoles i ramaders, i també a diversos oficis (ferrers, basters, sabaters,…). Hi trobem una bona representació dels treballs de forja locals i de les produccions vinculades al territori, així com de la seva evolució en el temps. En aquesta línia, comptem amb una presència significativa de cremalls de diverses tipologies (alguns ja datats a finals del segle XVIII), capfoguers, escalfetes portàtils, ganxes de raier, foixes o forquilles per pescar…

L’element més antic és un hostier del segle XVI, que singularment ha arribat fins l’actualitat canviant el seu ús, ja que era emprat per un ferrer local del Pallars Sobirà com a tenalla per remenar les peces del fornal, tal i com ja feia el seu padrí. Es tracta doncs d’una col·lecció molt plural i variada, que ens ofereix una visió dels oficis locals i de la seva evolució, i que per sort continua ben viva i augmenta any rera any amb noves incorporacions.

  • Quins projectes teniu per al futur?
Reixa de l’església de Besan

Entre els projectes que s’estan encetant actualment i anirem desenvolupant en temps propers, cal citar els treballs de valoració del potencial interpretable per a la dinamització cultural d’elements religiosos d’època barroca de la Vall de Cardós, promogut per la Mancomunitat de Municipis Cardosencs (Ajuntaments d’Esterri de Cardós, Lladorre i Vall de Cardós), amb la finalitat de documentar totes les esglésies de la Vall i aquells elements o recursos que en el seu conjunt permetin definir productes turístics per dinamitzar el territori.

En l’àmbit més vinculat al ferro, i enllaçant amb la pregunta anterior vinculada a la col·lecció de l’Ecomuseu, s’han de continuar les tasques de digitalització, revisió i actualització de la documentació d’aquesta col·lecció, amb l’objectiu que estigui disponible i consultable online aviat.