Francesc Xavier Hernàndez Cardona és doctor en Història contemporània i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.

Ha centrat la seva activitat professional en la recerca, la innovació i la transferència a l’entorn de la didàctica de la història i l’arqueologia. Com a reconeixement de les activitats en aquests camps, va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic.

Va ser director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2006. Dins del camp de la didàctica, s’ha centrat en la problemàtica de la iconografia històrica i ha dirigit projectes editorials internacionals, com “Città del mondo attraverso la storia”, de l’editorial milanesa Jaca Book.  

Part de la seva activitat s’ha centrat en el desenvolupament d’una nova museografia de caràcter didàctic. Va tenir un paper rellevant en diferents projectes museístics: coordinador del projecte històric i museogràfic del Museu d’Història de Catalunya; coordinador del projecte didàctic del jaciment d’Alorda Park de Calafell; coordinador del projecte de museïtzació de les muralles d’Eivissa; co-comissari de l’exposició “Donec Perficiam” del Born de Barcelona; etc.

Ha treballat també a l’entorn de la història i l’arqueologia militar de Catalunya.

Acabes de presentar el llibre Les armes de foc a Catalunya. Manufactura i indústria, dins la col·lecció Temes de Patrimoni industrial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Podries fer-nos-en una breu ressenya i apuntar-nos les aportacions que fas a aquest àmbit temàtic?

Portada del llibre

Les armes de foc són molt importants en la història de Catalunya. D’una banda, pel fet que al país se’n manufacturen, i de molt bona qualitat. En segon lloc, perquè a Catalunya hi ha innovacions determinants en la tecnologia pirobalística: el pany de colp. Allò que finalment es coneixeria com a pany “miquelet” és una aportació catalana molt rellevant a la innovació tecnològica, quelcom que va repercutir a tot el món. Finalment, en tercer lloc, les armes tipifiquen de manera molt clara l’imaginari polític dels catalans. El dret a tenir, manegar, usar i portar armes s’entenia com a determinant per ser considerats lliures.

El treball és una aportació de síntesi en relació a la història de les armes de foc (portables i artilleria) a Catalunya. Hi ha novetats, però bàsicament és un estat de la qüestió destinat a un públic d’ampli espectre. Tanmateix, crec que també serà útil als especialistes. L’aportació més notable és el propi caràcter sintètic a l’entorn d’un tema poc conegut, i també estic content respecte a les aportacions que es fan quant a l’origen i la cronologia dels panys “miquelet”.

El desenvolupament de l’antiga indústria siderúrgica catalana -les famoses ‘fargues’- ha estat històricament associat a la indústria armamentística. Malgrat això, la societat catalana no s’ha distingit mai per reconèixer el valor històric i cultural de les armes antigues amb la mateixa intensitat amb què ho han fet països amb menys tradició històrica en aquest sector. Quina valoració en fas?

El desinterès generalitzat que hi ha envers la història i el patrimoni del país és alarmant. En temps de la Renaixença, la història era un dels motors de la recuperació nacional. Contràriament, ara sembla que entrem en un període d’ingravidesa històrica i sovint el passat es considerat com quelcom incòmode. I, òbviament, en temes vinculats a història militar això encara es fa més palès. Entre el que es planteja el llibre i el que ja es plantejava Mossen Gudiol a principis del segle XX no hi ha massa diferència. Això vol dir que en cent anys s’han fet poquíssimes aportacions i progressos quant a història militar. És molt lamentable.  

Fa anys que et dediques a l’estudi de la història militar de Catalunya i, indirectament, de la indústria armamentística. I, a l’entorn d’això, has engegat nombrosos projectes didàctics i divulgatius per fer-la arribar al gran públic.

F. Xavier Hernández Cardona en una reconstrucció d'època al taller d'Alma Cubrae

Bé, si. De fet, m’interessen gairebé tots els temes, però li dedico una mica més d’atenció als temes oblidats, marginats, ocultats. I, és clar, el tema de les armes i de la història militar es considera sovint como una temàtica políticament no correcta. Darrerament hem fet un gran esforç per museïtzar el Fort de la Trinitat de Roses, del segle XVI, i l’Hospital del Molar, de la Batalla de l’Ebre. Han estat experiències molt potents des d’un punta de vista didàctic.

A curt termini, la meva idea és acabar de lligar una bona doctrina entre recreació, iconografia didàctica i reconstruccions 3D que ens permeti implementar museografies ràpides, funcionals i efectives. Aquest país ni es transformarà ni progressarà sense història. La batalla cultural de la història és determinant per guanyar el futur. I cal empènyer.

Quins projectes tens per al futur?

Quan arribes a una determinada edat has de seleccionar molt bé allò que pots abastar, amb realisme. Crec que, a banda de treballar novel·la històrica i il·lustració, em dedicaré a refer els llibres d’Història Militar de Catalunya, atès que he anat aplegant nova informació, i prou rellevant.

També us faig una promesa solemne: en els propers anys demostraré que el pany de colp (miquelet) es va desenvolupar a Catalunya i a València a finals del segle XVI i que, per tant, aquí es va tenir un gran protagonisme quant a desenvolupament de la pirobalística. 

Wikibiografia de l’autor