L’Agustí Salavert inspeccionant la seva col·lecció de picaportes

Agustí Salavert ens ha obert les portes de casa seva per mostrar-nos una de les seves passions: la col·lecció de picaportes de ferro que ha aplegat al llarg de la seva vida.

L’Agustí és llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, on obtingué el títol l’any 1975. Es va doctorar en Bioquímica el juny de 1980 i els dos anys següents va cursar un post-doctorat en aquesta especialitat a la Universitat de Lausana (Suïssa). Ha treballat a la indústria farmacèutica des de l’any 1982 desenvolupant diverses responsabilitats en càrrecs directius.

Va començar a recollir picaportes sobre els 18 anys, quan va caure a les seves mans una peça de ferro de singular bellesa que li va despertar l’afició del col·leccionisme. Les reformes urbanes de la dècada de 1970, caracteritzades per l’enderroc d’arquitectures històriques i el menyspreu al patrimoni de ferro, van possibilitar la formació d’aquesta col·lecció singular constituïda per més de 450 peces.

Des que es va jubilar el passat any 2017, l’Agustí s’ha esforçar en conservar i catalogar el seu estimat tresor, condicionant un petit magatzem per poder-lo guardar correctament i gaudir-ne sol o acompanyat.

> Quines raons et van impulsar a crear la col·lecció?

Picaporta forjat per Àngel Rull, un dels forjadors més reconeguts del modernisme català. Prové d’una casa del carrer Còrsega de Barcelona. Inicis del s. XX

Quan tenia entre 16 i 17 anys, vaig netejar un picaporta que estava ple de capes de pintura. La sorpresa que vaig tenir en aparèixer els relleus que presentava fou tan important, que avui encara ho recordo. Aquesta circumstància em va fer preguntar si els altres picaportes també guardaven sorpreses. En aquella època existia una relativa facilitat per adquirir-ne, atès que en la renovació de la construcció no eren valorats i acostumaven a ser tractats com a ferro vell.

Amb el pas del temps vaig anar recopilant, tant els que eren fets a mà a la forja, com els fabricats en motlles amb ferro fos i altres metalls. Els treballats a cops de mall a la forja em van portar a valorar també l’esforç i la traça del forjador anònim que havia «suat» aquest peça.

Tot plegat em va estimular a recopilar picaportes antics (abans de 1950),  pensant que era una llàstima que aquelles peces desapareguessin per sempre.

> Quines peces destacaries de la col·lecció?

D’entrada distingiria tres grups de difícil comparació: a) Els fets a la forja, b) els fabricats a les foneries, en sèrie en motlles amb metall fos i c) els treballats partint de planxes metàl·liques, que acostumen a ser d’origen àrab.

Picaporta amb la marca de la foneria A. Kenrich and Son’s, el número de model 425 i la ref. RD191108. Reading, Anglaterra (1892)

a) Entre les peces de forja destaquen: els tres picaportes del mestre forjador Àngel Rull de principis del segle XX (inventari nº 154, 155 i 156) i el fet per l’expert forjador Josep Codina de Moià a la meitat del segle XX (inventari nº 415). Aquest grup són picaportes d’autor conegut. Pel que fa a les peces d’autor desconegut, que són la majoria, en destacaria sis que són figures zoomòrfiques que reprodueixen un drac, una cabra, dos gossos i dues lleones. Tots ells són, molt probablement, fets al segle XVII o abans (inventari nº 260, 270,313, 373, 375, 407) i també destacaria una baula del gòtic català, probablement del segle XV o abans (inventari nº 333).

b) Entre els fets en motlle de ferro colat, destaquen: un lleó amb un rat penat que pesa 11,2 Kg (inventari nº 117), uns àngels (inventari nº 200), la cara d’un soldat (inventari nº 085) i una parella de trucadors de Sabadell d’una casa modernista (inventari nº 138). 

c) Entre els fets en motlle, amb llautó fos, destaquen: un cap de cavall (figura zoomorfa) i un de modernista procedent de Sabadell (inventari nº 441 i 256). També destaca un d’origen àrab fet a partir de planxa retallada, repussada repicada i de mides considerables (inventari nº 427).

> Què destacaries del conjunt de peces de ferro industrial?

Dins de la col·lecció de ferro industrial, afegiria als ja comentats, els picaportes sortits de la ferreria anglesa Archibald Kenrick & Sons fundada a finals de 1700 al costat de Birmingham. Estan molt ben dissenyats i fabricats i se’ls identifica per darrere amb les dades del model, l’any de fabricació i l’origen de cadascun d’ells. A la col·lecció hi ha picaportes d’aquest origen, procedent sobretot del Vallès (inventari nº 001, 062, 064, 241 i 293  entre d’altres). Sense oblidar els fabricats en ferreries de l’entorn, com els mencionats anteriorment (inventari nº 085, 117, 138, 200), que són de gran qualitat.

Detall d’un trucador procedent d’una casa de Barcelona, decorat amb un lleó i un rat penat. Finals del segle XIX

> Quins projectes tens per al futur de la col·lecció?

El projecte immediat és donar a conèixer aquesta col·lecció amb l’objectiu d’adquirir idees, coneixements i col·laboracions sobre el tema per fer-la més gran. Tampoc descarto ampliar la col·lecció amb peces de significatiu interès. El futur és tota una incògnita, però m’agradaria trobar alguna persona o entitat que continués el manteniment del conjunt. La veritat és que em sabria greu dispersar aquest conjunt de picaportes, que formen part, ni que sigui petita, de la nostra història poc coneguda.

Per saber-ne més:

Web d’Agustí Salavert