Vista general de la torre-dipòsit de Can Mario, contruïda entre 1904 i 1905 (Font: Museu del Suro de Palafrugell)

El Dipòsit d’aigua de Can Mario és un monument emblemàtic de Palafrugell i un element destacat del patrimoni industrial català. La seva funcionalitat en el context de la fàbrica de suro, unida a la singularitat arquitectònica, el converteixen en un referent de l’arquitectura del ferro a Catalunya.

Arran de la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2000, en la categoria de monument històric, l’Ajuntament de Palafrugell ha promogut un seguit d’accions encaminades a rehabilitar i posar en valor l’edifici i el seu entorn.

L’any 2021, el Museu del Suro de Palafrugell va encarregar la redacció d’un pla d’usos i manteniment per al dipòsit. L’encàrrec, fet a un equip pluridisciplinar que inclou arquitectes, enginyers, restauradors coordinats per una tècnica de patrimoni especialitzada en metall, parteix de l’anàlisi d’un seguit d’actuacions prèvies dutes a terme arran de la declaració del monument com a BCIN.

El treball aposta per posar en valor la torre-dipòsit de Can Mario en la seva doble dimensió de monument industrial i de tipologia singular de l’arquitectura del ferro a Catalunya, amb l’objectiu de completar la visió històrica exposada al centre d’interpretació.

Escala de cargol que, passant per l’interior del dipòsit, dona accés a les corones superiors. (Font: Museu del Suro de Palafrugell)

Previ a establir el Pla de manteniment, s’ha  considerat necessari entendre en profunditat la lògica formal, funcional i constructiva de totes les parts del monument, per posar en valor les seves especificitats i garantir la conservació dels seus valors històrics i patrimonials.

El document indica les accions necessàries de reparació que cal realitzar abans d’iniciar el Pla de manteniment de l’immoble, i també l’aproximació que s’ha fet per al seu coneixement. D’aquesta manera es podran considerar oportunes certes intervencions destinades a retornar al dipòsit algunes de les seves característiques  desaparegudes o malmeses.

Pel que fa a la conservació, s’han tingut en compte els criteris i protocols establerts pels conservadors-restauradors del patrimoni industrial, especialment de ferro, amb l’objectiu que puguin constituir-se com a referents per a actuacions futures.

Enguany, s’està treballant en la concepció d’un projecte educatiu relacionat amb l’arquitectura del ferro i s’ha començat a plantejar la recerca tecnològica del monument -estudi estructural i funcionament del dipòsit d’aigua-.

Equip de treball (1a fase del projecte):

> Pep Espadalé i Àngela Martí: Director i conservadora del Museu del Suro de Palafrugell (estudi històric i gestió del monument)

> Lluïsa Amenós: Tècnica de patrimoni cultural especialitzada en patrimoni metàl·lic (Coordinació del projecte i concepció del pla d’usos, complementari al del museu)

> Margarita Costa: Arquitecta. Membre d’AADIPA-COAC i professora associada a l’ETSAB (concepció del pla de manteniment del monument)

> Manuel Julià: Arquitecte. Membre d’AADIPA-COAC (concepció del pla de manteniment del monument)

Assessorament:

> Mercè Gual: Conservadora-restauradora del MNACTEC (criteris de conservació-restauració de ferro industrial)

Vista de l’entorn des de la corona superior. En primer terme s’aprecien les baranes decoratives. (Font: Museu del Suro de Palafrugell)