Joan Rossell és president del Grup Mineralògic Català i col·leccionista de minerals. Químic de formació, es va iniciar en el fascinant món dels minerals de la mà del Frederic, un parent llunyà que havia estat mestre d’escola a les mines de Riotinto. Al Frederic, li agradava donar llargues passejades per l’entorn i recollir ‘pedres que brillaven’ o tenien alguna cosa que cridava la seva atenció. Temps després, en Joan afrontà el repte de classificar les seves ‘pedres’, la qual cosa estimulà una afició que aniria creixent i consolidant-se al llarg dels anys.

Interior de les mines de ferro de Bruguers (Gavà). Font: Joan Rosell, GMC.

En tant que membre del Grup Mineralògic Català, Joan Rossell es mou a cavall entre l’aproximació científica a la Mineralogia i la divulgació. I com a col·leccionista, contribueix a la formació i consolidació de col·leccions construïdes en funció de la procedència, l’estètica, la raresa o les emocions. Tot plegat, amb l’objectiu final de posar en valor del patrimoni mineralògic i miner de Catalunya.

> Què és el Grup Mineralògic Català (GMC)? Quina funció té i quins objectius persegueix?

El GMC és una entitat científica sense ànim de lucre fundada el 1975 per aficionats a la mineralogia amb l’objectiu principal d’estudiar i divulgar la mineralogia, així com donar a conèixer els minerals, la mineria i el patrimoni miner del nostre país.

Els seus inicis es remunten a finals dels anys 60 del segle passat quan, dins la Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), es crea el Grup d’Estudis Mineralògics (GEM), seguint l’estructura i el funcionament d’entitats mineralògiques europees.

Posteriorment, en el canvi de dècada, es pren la decisió de desenvolupar el projecte fora del CEC. Després de llargues reunions s’adopta el model estatutari de la Federació Suïssa de Mineralogia, per considerar-lo més proper a les necessitats d’aquells moments, i es pren el nom de Grup Català de Mineralogia (GCM).

A la primavera de 1975 es presenten els Estatuts, però amb el nom de Grup Mineralògic Català (GMC), i s’elegeix a Joaquim Folch i Girona com a president de l’entitat. Governació revoca i suspèn els estatuts presentats. S’estableix un temps d’espera. L’any 1977 es tornen a presentar els estatuts i són acceptats l’any 1978.

Actualment el Grup Mineralògic Català és una entitat consolidada i reconeguda en el món mineralògic europeu. Des de 1978 publica semestralment Mineralogistes de Catalunya, una revista que conté articles sobre mineralogia i mineria tant del nostre país com de la resta del món. Des de 1994 la revista es publica també en castellà per a arribar als col·leccionistes no catalano-parlants. És l’única revista de mineralogia europea que fa edicions en dues llengües.

El GMC publica des de 1996 el butlletí Infominer (actualment en línia), on s’informa de les activitats del GMC, on hi trobem articles de caire mineralògic i de patrimoni miner, sobre les trobades mineralògiques, novetats bibliogràfiques, etc.

Actualment, el GMC organitza les fires Mineralexpo Barcelona-Sants i Mineralexpo-Sant Celoni. Aquesta darrera està considerada com la fira de minerals més antiga d’Espanya. En aquestes fires-borses, a part de trobar-hi venedors de minerals, fòssils i pedra tallada, es fan tallers d’iniciació als minerals, exposicions, conferències, etc. El GMC també organitza la Trobada Internacional de Micromineralogia i Sistemàtica Mineral de Rocabruna-Camprodon, patrocinada per l’ajuntament de Camprodon, al Ripollès, o la Fira de Minerals de Gualba, patrocinada per l’ajuntament de Gualba, al Vallès Oriental.

Recerca de minerals dins la mina. Font: GMC.

Aquests són alguns dels nostres objectius per al futur:

  • Realitzar l’inventari dels principals jaciments de Catalunya i la seva ubicació per GPS: Mineratlas.com.
  • Ser punt de trobada dels aficionats als minerals i també de les Universitats, Centres Científics, Museus i Administració.
  • Editar monografies mineralògiques. A tall d’exemple, el Nomenclàtor de les espècies minerals en català.
  • Continuar amb l’estudi dels jaciments i dels minerals de Catalunya.
  • Col·laborar en la creació d’un Museu Nacional de Mineralogia de Catalunya.
  • Augmentar el contingut cultural i educatiu a les fires.
  • Promoure un millor funcionament dels museus miners o mineralògics existents a Catalunya.
  • Potenciar les relacions amb altres institucions d’àmbit estatal i internacional.
  • Participar i aportar la nostra visió en l’elaboració de les lleis de l’Administració sobre patrimoni miner i mineralògic.

L’any 2015 es va recuperar la convocatòria d’uns premis per a la realització de treballs de recerca que tinguin la mineria, la mineralogia o el patrimoni miner catalans com a tema principal. Aquests premis estan dirigits a estudiants de batxillerat dels centres educatius de secundària post-obligatòria del nostre país i pretenen potenciar la mineralogia amateur i científica al nostre país.

L’entitat celebrarà el seu 50è aniversari l’any 2025. Una entitat amb mig segle de vida, formada per gent que esmerça el seu temps personal de forma voluntària i que té com a principal objectiu consolidar-se com un punt de referència per a la mineralogia del nostre país. Aquesta important feina ha format part de les directrius de les darreres juntes del GMC, s’hi ha treballat i malgrat les adversitats que es presentin ho continuarem fent.

Mostres de mineralitzacions de ferro a Can Llavor (susqueda). Font: Agustí Asensi. Infominer – GMC.

> Atenent que el nostre blog està dedicat al ferro, podries fer-nos cinc cèntims dels minerals rics en aquest metall? Quins són? On es troben? Com es poden identificar en el territori? Quines característiques o propietats tenen?

Els minerals més importants dels quals s’extreu el ferro són principalment la goethita (limonita és la seva forma pulverulenta-terrosa), l’hematites, la magnetita o la pirrotina. Tots aquests minerals solen trobar-se en nombrosos llocs de la geografia del país, encara que només són rendibles i, per tant considerats menes de ferro, quan apareixen en grans bossades o com a filons amb certa potència (gruix).

A Catalunya tenim exemples de l’explotació del ferro per tot el territori. Destaquem, a tall d’exemple, la mineria del ferro a la zona dels Pirineus, on el mineral pot sortir associat a altres espècies minerals -algunes també amb rendiment econòmic- com l’arsenopirita o l’estibnita. Hi ha nombroses mines de ferro, de poc desenvolupament, a gairebé tots els massissos muntanyosos del nostre país. Volem destacar els jaciments que es van explotar a Malgrat de Mar o a la zona de Bruguers (Gavà). Mentre que els jaciments pirinencs de ferro alimentaven les conegudes fargues catalanes properes, el mineral de ferro extret a Malgrat i a Gavà era embarcat amb destinació a França. Aquest fet va canviar a principis del s. xx, quan els denunciants de les mines van passar a ser principalment propietaris d’origen espanyol, cosa que va propiciar que el mineral extret fos destinat principalment a alimentar les fargues del país, algunes d’elles properes a la ciutat de Barcelona. Recordem que el nom de la Farga, a l’Hospitalet, procedeix d’aquesta indústria.

Identificar jaciments minerals de ferro explotables correspon actualment als enginyers de mines i geòlegs que, mitjançant diverses tècniques com la magnetometria, són capaços de detectar les anomalies magnètiques que produeixen els jaciments d’aquest tipus. Sense oblidar, per descomptat, l’indispensable treball de camp.

En alguns d’aquests jaciments de ferro, com és el cas del de Bruguers, la mena de ferro s’acompanya d’altres minerals, principalment del grup dels fosfats. Precisament, aquests minerals associats són els que realment ens interessen als mineralogistes i col·leccionistes, sigui per la seva raresa o pel seu interès científic. No obstant, són perjudicials per a obtenir un ferro de qualitat, ja que provoquen que aquest es torni trencadís. Davant una gran demanda de mineral de ferro, aquest problema passava a segon pla. Altres menes de ferro amb minerals com l’estibnita afegien al ferro certes propietats interessants.

Vista de la fira Mineralexpo Barcelona-Sants. Font: GMC.

> En mineralogia, a l’igual que en arqueologia, deu haver estat difícil arribar a un equilibri entre aficionats, col·leccionistes, investigadors i acadèmics. Quin paper juguen els buscadors de minerals i els col·leccionistes en l’estudi i catalogació de minerals i quines sinèrgies heu creat per tal de compartir objectius científics i patrimonials?

En els seus inicis, la mineralogia era una ciència vinculada als aspectes químics dels minerals. Actualment, tant la química com la geologia -i afegim la física de materials- treballen de manera conjunta per a estudiar i determinar minerals.

La mineralogia és una de les poques “ciències naturals” (com la biologia) en què el pes dels “amateurs” és i ha estat força important. Des dels inicis d’aquesta disciplina científica, el cercador de minerals/col·leccionista va formar part d’equips de recerca, o fins i tot, si tenia prou poder econòmic, tenia els seu propi gabinet de ciències naturals, com es fa palès a molts països europeus amb més tradició investigadora en aquest camp.

El mineralogista “amateur” és capaç d’invertir el seu temps lliure i, fins i tot la seva pròpia economia, en la recerca de minerals ja sigui en mines del seu propi país o de la resta del món. La recerca dels aficionats complementa la tasca dels geòlegs donat que aquests moltes vegades no se centren en els minerals secundaris, jaciments abandonats o d’escàs valor econòmic, però que sí tenen una possible gran vàlua científica en la descoberta de noves espècies minerals. Com a resultat d’aquesta feina, sovint “silenciosa”, moltes de les col·leccions que podem gaudir en museus de mineralogia o paleontologia europeus han estat formades a partir de les col·leccions privades d’aquests “amateurs”.

De fet, en l’actualitat noves espècies minerals són descobertes per la tasca encomiable dels aficionats en col·laboració estreta amb els diversos professionals de la ciència del nostre país. Val a dir que, per ara, l’únic mineral amb localitat tipus a Catalunya (primer lloc on s’ha trobat i determinat a nivell mundial), és l’abellaïta, del qual el mNACTEC en té un exemplar. Doncs bé, aquest mineral nou va ser trobat per un “amateur” i membre del GMC. La seva determinació es va poder fer gràcies als treballs portats a terme per part de la Universitat de Barcelona i el Geo3BCN del CSIC. Aquest cas, i d’altres que han anat sorgint, són un clar exemple de la necessitat de col·laboració entre aquest món “amateur” i el món acadèmic.

Actualment, des del GMC, hem establert vincles amb universitats, museus, centres de recerca i altres institucions públiques. Aquesta col·laboració s’ha anat enfortint els darrers anys gràcies a la nova visió que es té del món dels col·leccionistes de minerals per part dels científics. Aquest canvi de paradigma que, com hem dit, a altres països gaudeix de molts anys de tradició, al nostre país no ha sorgit fins les darreres dues dècades.

Com sol passar en moltes disciplines científiques en què els aficionats poden tenir part de responsabilitat, també en el món dels minerals hem hagut de bregar, i haurem de continuar fent-ho, amb els insensats que no entenen la diferència entre col·lecció i espoli. Noves lleis estatals poden sorgir que pretenen restringir o prohibir la recol·lecció de minerals per part d’amateurs. Són lleis plantejades sense comptar amb una taula de diàleg amb les associacions que, com el GMC, fa anys que aporten patrimoni mineralògic al nostre país. Esperem que aquestes noves lleis s’encaminin de forma positiva per a tots; i en això, el GMC pot ser i ha de ser part activa, com passa en altres països –i tornem a mirar fora: Europa, Canadà o EUA– en els quals les associacions col·laboraren en la gestió i la regulació d’aquestes activitats.

> Quins projectes teniu per al futur?

Tal com hem dit el GMC complirà 50 anys ben aviat. I des d’aquest camp del voluntariat mineralògic volem continuar aportant la nostra feina i la nostra experiència de forma desinteressada i apassionada, per a augmentar el nivell de coneixement tant en la mineralogia com en el patrimoni miner del nostre país.

Aquesta tasca no és feina dels que hi som ara sinó dels que vindran en el futur. Esperem que la llavor que van plantar els nostres predecessors segueixi fructificant. Però per això necessitem treballar i col·laborar entre tots i totes. Una cosa no ens manca: la passió pels minerals!

Per saber-ne més:

Grup Mineralògic Català

Publicacions del GMC

Revista Infominer

Mineratlas