Catalunya preserva un llegat patrimonial força ric i variat que es concentra bàsicament en dues grans àrees patrimonials: una, de caràcter preindustrial, abasta el Pirineu i el Prepirineu. L’altra, exponent de la industrialització, te a Barcelona el seu principal referent.

Ambdues àrees conserven nombrosos béns patrimonials, potser no tan vistosos com els del País Basc o el sud de França, però prou identificatius del passat siderúrgic i metal·lúrgic de Catalunya i del paper que jugà a nivell nacional i internacional. En aquest sentit, el gran valor del patrimoni de ferro català és la diversitat tipològica i el potencial que te per estructurar narratives poc explorades fins ara, com l’antiga indústria d’armes de foc, els origens dels alts forns de carbó vegetal, el paper de la siderúrgia en la industrialització catalana, o l’enginyeria i l’arquitectura del ferro com a motors de la societat industrial.

Interior de les mines de ferro de Bruguers (Gavà). Font: Joan Rosell, GMC.

Els paisatges històrics relacionats amb el ferro

A Catalunya existeixen diversos paisatges vinculats a la indústria extractiva i productiva del ferro. Els més coneguts són la Vallferrera al Pallars Sobirà, la Vall de Ribes al Ripollès i l’eix Ripoll-Ogassa-Sant Joan de les Abadesses. Però, a més d’aquests, n’hi ha d’altres menys coneguts que conserven un llegat patrimonial força interessant.

Visita a les mines de ferro de Bruguers (Gavà). Cristalls de montgomeryïta. Font: Infominer – GMC.
  • Bosc de Virós, Vall Ferrera: L’explotació minera i la producció de ferro a la Vall Ferrera es remunta a l’època romana i romangué activa ininterrompudament fins al segle XIX. A la Costa dels Meners es conserven restes de forns de reducció i una gran quantitat d’escòries fruït dels processos metal·lúrgics. L’espai forma part del projecte Boscos de Ferro, el qual te per objectiu principal posar en valor el passat siderúrgic de la vall. Per aquest motiu, el Parc Natural va dissenyar un itinerari que parteix del refugi del Gall Fer i permet interpretar-ne els testimonis materials.
  • Vall de Ribes: l’explotació minera a la Vall de Ribes es remunta a l’època medieval, o fins i tot anterior, i perviu fins a començaments de segle XX. Subministava ferro a les fargues de Ribes i Ripoll, on es concentrava la major part de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica catalana. A la vall, s’hi localitzen diverses mines, forns de calcinació i altres estructures relacionades amb la siderúrgia i la metal·lúrgia del ferro. El parc natural de les capcaleres del Ter i el Freser ha dissenyat la ‘Ruta de les Mines’, un conjunt d’itineraris que tenen per objectiu principal posar en valor el passat miner de la Vall de Ribes i relacionar-lo amb la tradició siderúrgica del Ripollès. Inclou principalment els termes municipals de Queralbs, Pardines, Planoles, Toses, Ventolà i Ribes de Freser.
  • Ruta del ferro i el carbó: via verda que recorre un territori tradicionalment associat a la mineria i la producció de ferro. Segueix l’antic traçat de la via del tren i les vagonetes que portaven el carbó de les mines d’Ogassa cap a Sant Joan de les Abadesses. Surt del Centre d’Interpretació de la Via Verda, situat al Centre d’Acollida Turística de Can Guetes de Ripoll cap a Sant Joan de les Abadesses, al Parc de l’Estació, on es pot continuar el camí cap a Ogassa
  • Rocabruna i les Ferreres: Forma part de l’àrea minera i siderúrgica del Ripollès i és propera als meners i les fargues del Vallespir. Inclou la mina de Ferreres, de la qual s’hi extragué ferro i coure des d’època medieval, o fins i tot anterior, i el castell de Rocabruna, una fortalesa feudal que ha preservat un dels conjunts arqueològics de ferro més complets de Catalunya. Recerques futures hauran de determinar la possible vinculació del castell amb el control dels passos ramaders i de l’antiga indústria minera, a més de confirmar la presència d’elements patrimonials que testimoniin la producció de ferro –escòries, restes de forns metal·lúrgics i/o d’antigues fargues…
  • Les capçaleres de l’Arnera i la Muga: Formen part de l’àrea minera i siderúrgica de l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà i estan properes als meners i les fargues del Vallespir. Inclou els termes de Darnius, Tapis, Maçanet de Cabrenys i Sant Llorenç de la Muga, en els quals s’hi troben mines, ruïnes de fargues i martinets, i alts forns de carbó vegetal. Al seu territori es conserven també un bon conjunt de portes ferrades que testimonien els perfils de ferro produïts per les fargues locals des d’època alt medieval.
  • Vall dels Ferrers (Besora): Conjunt patrimonial associat a la família que donà nom a la pairalia i que la tradició relaciona amb els ferrers de Besora, documentats des de l’any 1326. Hi trobem dues cases pairals: can Ferrers Vells, documentada des de segle XIII i novament construïda el 168, i can Ferrers Nou, bastida el 1867. Aquesta darrera conserva l’escut familiar procedent de la casa primigènia, decorat amb dos ferrers i una enclusa. L’entorn és ple de topònims relacionats amb el ferro: la Font dels Ferrers, la riera dels Ferrers, el ‘Camí dels Ferrers’ –que porta de Santa Maria de Besora a Llaers– i el molí dels Ferrers –actualment enrunat. A la cinglera dessota el pla de Marenyol, just a sobre la casa dels Ferrers, hi ha les baumes dels Ferrers, un petit despoblat que podria tenir un origen associat a la mineria o a la producció de ferro, com passa a la Vall del riu Sènia.[1]
Recerca de minerals. Font: Agustí Asensi. Infominer GMC.

[1] Jordi Arasa et altri; “La farga i el ferro a la vall del riu Sénia: el cas de la Fàbrica del Ferro”, Lo Senienc: memòria, natura i llengua, núm. 5 (2008), p. 26-34