Els arqueòlegs Òscar Augé i José Miguel Gallego ha excavat un forn de reducció d’època romana al bosc de Virós (Vall Ferrera). L’encàrrec, efectuat pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, s’emmarca en el projecte de recerca i posada en valor del passat siderúrgic de la vall i té els seus orígens en els treballs de documentació duts a terme per un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) entre els anys 2003 i 2004.
Les restes excavades corresponen a la cubeta del forn, realitzada directament sobre el terreny, i al mur de pedra que la circumdava, sobre el qual s’alçava la xemeneia.
Augé assenyala com a singularitat que «el forn de Virós forma part d’un conjunt de tallers siderúrgics d’època tardoantiga ubicats en un indret (el bosc de Virós) que esdevé un espai productiu de ferro des d’aleshores». Se n’han trobat una vintena, que s’han pogut datar entre els segles III/IV i V/VI dC gràcies a les analítiques que es van fer en el seu moment i els sondejos practicats en alguns d’ells.
«El que fa d’aquests tallers un cas únic a casa nostra és aquesta concentració de jaciments productius en un espai d’alta muntanya del Pirineu Axial, sense que estiguin associats a cap concentració urbana o poblat», afegeix Augé. «Ara bé, al Pirineu francès i al País Basc hi ha exemples idèntics al cas de Virós, tant per nombre com per cronologies.»
L’excavació ha servit per aprofundir en el coneixement dels forns de reducció a l’Alt Pirineu, en una àrea allunyada de les zones d’habitat. Segons Augé «són molt més semblants a altres exemples excavats del sud de França, que no pas a alguns paral·lels descoberts, tant a la resta de Catalunya com al País Basc. De fet, l’estructura de pedres que envolta la cubeta del forn, damunt de la qual pensem que s’hi aixecava la xemeneia, és gairebé idèntica al baix forn de Lercoul, a la vall de Vic-de-Sòs (Arieja), excavat pel Claude Dubois als anys 90».
El forn excavat s’ha reproduït a escala 1:1 al mateix bosc de Virós, seguint criteris interpretatius i hipotètics. Els arqueòlegs remarquen que no es tracta d’una rèplica funcional, sinó que pretén «facilitar la comprensió d’aquestes estructures». La forma i els materials constitutius del forn «els hem inferit a partir de la mateixa intervenció arqueològica, ja que pensem que, pel volum de clastes i restes d’argila cuita recuperades, la xemeneia devia estar feta en gran part aprofitant materials locals de fàcil accés, com les pedres lligades amb morter de fang».
Pel que fa a l’alçada, «hem partit dels principis de la dinàmica de fluids i l’efecte Bernoulli aplicats a un forn que pensem que era de tiratge natural. Per tant, segons això, caldria una alçada mínima d’1,5 o 1,6 metres perquè el procés intern de circulació d’aire fos òptim per aconseguir la temperatura adient per forçar la reducció.» No obstant això, els arqueòlegs creuen que, al final del procés, es podria haver injectat aire al forn de manera forçada «per tal d’assolir el màxim de temperatura, fet que podria explicar l’aparició d’escòries de colada (cagaferros) difícils d’obtenir per sota dels 1000ºC, tal com hem comprovat en algunes de les experimentacions que hem fet. Ara bé, tot plegat no són més que hipòtesis de treball, òbviament, ja que no hem trobat restes de la xemeneia conservades in situ».
En un futur proper, l’equip preveu continuar l’excavació del jaciment «perquè tenim indicis de l’existència de més forns al costat del que hem excavat, que podrien haver funcionat sincrònicament en algun moment, i de restes de recintes propers (cabanes) que podrien estar associats al taller siderúrgic».
La darrera fase del projecte preveu consolidar els vestigis per fer-los visitables i integrar-los al conjunt patrimonial del bosc de Virós.
Més informació:
Excaven al bosc de Virós un forn de ferro d’època romana únic al país | El Punt Avui